Vés al contingut

Agustín Castejón Roy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAgustín Castejón Roy
Biografia
Naixement29 gener 1931 Modifica el valor a Wikidata
Madrid
Mort12 desembre 2023 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Governador civil de la província de Tarragona
9 abril 1976 – 24 gener 1977
← Antonio Aige PascualFrancesc Robert Graupera →
President Juntas Españolas
Vicepresident Fundació Nacional Francisco Franco
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBanc de Girona Modifica el valor a Wikidata
PartitFalange Española Tradicionalista y de las JONS Modifica el valor a Wikidata
Premis

Agustín Castejón Roy (Madrid, 29 de gener de 1931 - Barcelona, 12 de desembre de 2023[1]) va ser un polític espanyol, governador civil de Tarragona durant la transició espanyola.

Membre de l'Organització Juvenil de FET y de las JONS, en la seva joventut va ser instructor del Frente de Juventudes[2] i va arribar a ocupar càrrecs destacats en el moviment juvenil falangista. El 1950 es va establir a Barcelona, es llicencià en Dret, va exercir d'empresari i es va vincular al Banc de Girona. L'abril de 1976 fou nomenat governador civil de Tarragona.[3] Durant el seu mandat va dur a terme una política repressiva contra l'oposició antifranquista: va prohibir una conferència de Josep Andreu i Abelló al Centre de Lectura de Reus, va prohibir la diada de l'Onze de Setembre que va acabar a Reus amb l'actuació d'antiavalots i uns quants detinguts, i també la Marxa de la Llibertat.[4] Això i les protestes organitzades al camp tarragoní per la incipient Unió de Pagesos van forçar la seva destitució el gener de 1977.[5] Després es retirà als seus negocis i no ocupà cap càrrec públic, però continuà vinculat a l'extrema dreta com a president de Juntas Españolas i vicepresident de la Fundación Francisco Franco, de la qual havia estat fundador i patró.[6][1] També ha promogut una Fundación José Antonio i la Plataforma 2003. Malgrat la seva edat avançada, a la dècada del 2010 encara intervenia en activitats de l'extrema dreta espanyola contra el procés independentista català.[7]

En els anys vuitanta va presidir La Farga Lacambra juntament amb els seus socis Alberto Tarifa, Vicente Fisas Comella i Oriol Guixà Arderiu.[8]

Referències

[modifica]